L'ambulància del futur

Si busqueu per internet l’ambulància del futur, us trobareu un munt d’entrades dedicades a mostrar ambulàncies elèctriques, ambulàncies que es condueixen soles… fins i tot he vist alguna proposta que les properes ambulàncies seran drons. Com si no en tinguéssim prou de treure’ns el carnet C!

És possible que en un futur les tinguem, però per mi, quan es parla d’ambulància del futur prefereixo parlar del futur de les ambulàncies.

Per a poder imaginar com pot ser el futur de l’ambulància, o del transport sanitari en general, hem d’entendre quins son els canvis, sobretots tecnològics, que es produeixen a nivell global i que es podran englobar en el nostre dia a dia en un futur potser no tant llunyà.

Però no sols els canvis tecnològics seran necessaris per aquest futur, també farà falta nova formació per saber utilitzar aquestes noves tecnologies, nous estudis acadèmics per validar que utilitzant tal tecnologia és beneficiosa per al pacient. Ja sabeu que en sanitat, tot s’ha de validar….

En definitiva tota la digitalització que estem veient en el nostre entorn, l’haurem d’aplicar a la nostra professió, amb el que haurem d’estar preparats. 

Us dóno una sèrie de conceptes molt generals sobre tecnologia per a que veieu com pot influir en el nostre futur dia a dia.

Necessitats pel canvi

Transformació digital

Una cerca ràpida internet sobre transformació digital et portarà a veure que és desprendre’ns del paper i fer-ho tot “en línia”.

En realitat, la transformació digital, d’una forma ràpida, és la introducció de tecnologia en els nostres processos habituals per a obtenir una millora en la eficiència, incrementar el valor dels serveis, desenvolupar noves fonts d’ingressos o aconseguir un desenvolupament més sostenible. Clar, sempre parlant en clau empresa. I sí, per molt que vulguem creure que no, majoritàriament estem treballant per a empreses (encara que en l’administració haurà de ser igual) i son aquestes les que han d’impulsar una transformació digital en elles i serem nosaltres els que haurem d’adaptar-nos a aquesta transformació.

És possible que les vostres ambulàncies ja estiguin dotades de localitzador GPS que en un primer moment va dotar als serveis de coordinació conèixer on estava un vehicle. Això permet saber en tot moment quin és el recurs més proper a un incident o a un hospital, calcular les rutes , conèixer si hi ha retencions… Planificar per millorar les rutes per tenir als pacients menys estona de trasllat. 

Gràcies a tenir les ambulàncies localitzades, fent un pas més, tenim empreses que disposen d’una aplicació per a l’usuari, on pot saber quin és l’indicatiu, la dotació i la distància que es troba la seva ambulància. 

Si al vehicle hi instal·lem un dispositiu connectat a internet al port OBD, a més, es podrà conèixer els consums puntuals i totals, el consum per una ruta en concret… En definitiva, recollir tota aquesta informació, permet estudiar les rutes que tenen menys consum de combustible i menys consum de combustible equival a menys despesa econòmica, més guanys.

Va, que se què esteu pensant, que és un instrument per monitoritzar la conducció i poder-nos sancionar. Mireu-ho d’una altre forma. Si un vehicle sempre està fent la mateixa ruta o rutes molt semblants, la teoria és que els consums han de ser similars. Doncs si monitoritzem, ens en podriem donar compte que hi ha un augment de consum, o un augment de temperatura… i aquí és on entra que la sensòrica, ajudarà a fer els manteniments preventius dels vehicles, indicant que alguna cosa no va bé i permetent realitzar una reparació molt abans de l’avaria “real” que podria ser molt més costosa.  

Però imagineu, tota la feina prèvia que s’ha de fer per aconseguir-ho. ERP/CRM on hi posarem les dades del pacient i la seva ruta, mapes digitalitzats on ens puguin calcular les rutes, servidors per emmagatzemar tota la informació, possibilitat de poder modificar al moment les dades, el GPS de la unitat, internet a la unitat, un algoritme per preveure les avaries… 

5G

Potser el vostre telèfon en porta i la teva companyia us ha dit que et pots baixar tota la temporada de la teva sèrie preferida en menys d’un minut. En realitat aquest 5G que tens és un 5G Non Stand Alone (NSA) que no deixa de ser una integració del 5G al 4G. Per entendre’ns un 4G vitaminat. 

Quan s’implementi a telèfons mòbils es dirà 5G Beyond i el “vertader” 5G, el que ens interessa a nosaltres és el 5G Stand Alone, una xarxa independent dels 5G i que ens servirà per les funcions que us explicaré a continuació. En el MWC 2023 ja s’està parlant de 6G, però tranquils, encara queden 10 anys per a que arribi.  

Els beneficis generals del 5G, és la seva alta capacitat i la seva baixa latència. En alta capacitat, se’n diu que pot portar molta informació, molts “giges”. El quit de la qüestió és en la latència. La latència, per fer-ho fàcil, és el retard entre que jo faig click a Catalunya, viatja la senyal per internet fins que la rep la màquina que vull utilitzar, sigui al meu costat o a l’altre punta de món. Per veure la magnitud, la xarxa 4G té una latencia de 200 milisegons i la 5G d’1 milisegon. 200 milisegons no és res, però per a quins usos és crític que la senyal “tardi”en arribar. 

Fa uns 4 anys en el MWC de Barcelona es va presentar l’estratègia 5G de Catalunya i en ella es va mostrar l’ambulància 5G per part del S.E.M.. Porta una càmera per veure en temps real el que s’hi fa a dins i els aparells d’electromedicina, envien les constants també en temps real a coordinació o a un metge especialista on es podrà valorar quin procediment realitzar. 

Juntament amb la miniaturització i potència de certs aparells que fins estan començant a entrar a l’ambulància, com poden ser els ecògraf, o els que podrien entrar en un futur, es podran generalitzar. 

Nous aparells que agafin les dades bàsiques que necessita, les podrien enviar per internet a un servidor on faria tota la feina de gestió, anàlisi, conversió… la que es necessita potència, i retornaria els resultats a l’equip. No caldria que tot es fes al propi aparell. En conseqüència, processadors més petits, menys consum d’energia, més econòmics… Ja s’està fent. Aplicacions mòbils per escanejar objectes, el que fas es amb la càmera agafar moltes fotos, per tots els angles de l’objecte. Aquesta informació s’envia a un servidor que mitjançant un programari especial, et transforma les fotos en un objecte en 3D que descarregues al teu telèfon i el pots visualitzar.    

Espero no equivocar-me i creure que en molt poc temps veurem un inici d’implementació d’aquesta tecnologia a totes les ambulàncies de TSU i possiblement els que més beneficis en puguin extreure de la seva utilització siguin els SVB i SVAi. 

Transmetre tota la monitorització d’un pacient en temps real a CECOS permetrà que es puguin prendre millors decisions per una activació de SVA. 

En cas per exemple d’un dolor toràcic, es podrà transmetre un ECG amb totes les seves derivacions i amb totes les altres constants monitoritzades en temps real com si CT estigués mirant el monitor al nostre costat, donant-li capacitat o fins i tot a un metge especialista, determinar l’activació o no d’un SVA segons les dades enviades i les accions que hi fem in situ. 

Gràcies a poder transmetre aquesta informació en temps real, per exemple podrà reduir l’activació de recursos avançats que en un nombre elevat d’ocasions, s’activen per l’avaluació del dolor toràcic al lloc de l’incident i un cop avaluat, no precisa de la seva assistència. 

També serà perfectament útil si es pot implementar aquesta tecnologia en ABS o Quaps per avaluar conjuntament amb un especialista per exemple un codi IAM. 

Però l’ús de les xarxes 5G no acaben aquí, ja que al poder enviar gran volum d’informació, permeten per exemple coses que potser ja les heu vist, com la transmissió de vídeo i audio en temps real, on un especialista pot veure el que nosaltres veiem, o en altres àmbits de la sanitat, els robots que operen a distància. Sabeu que existeix una ambulància amb un TAC a dins? 

En definitiva, és necessari disposar de xarxes útils per al desenvolupament de tots aquests “invents” que es poden fer. 

El núvol

Segurament les fotos del vostres telèfon les podeu guardar al “núvol”, o veieu pel·lícules en streaming que estan en un “núvol” o no podeu accedir al “núvol” per que no teniu internet. 

El núvol és un concepte que us permet accedir mitjançant internet a una informació. Aquesta informació està emmagatzemada en un disc dur d’un servidor i un servidor no deixa de ser un ordinador que gestiona, entre d’altres coses, la informació que conté i l’accés que hi tens a aquesta informació.  

En definitiva, la informació a la que es vol accedir està emmagatzemada en molts ordinadors i als que hi podem accedir si hi tenim permís. 

Cada servidor bàsicament necessita per al seu funcionament una connexió a internet i electricitat. Si ens imaginem un servidor com caixa, podem tenir en una mateixa habitació moltes d’aquestes caixes. Pel simple fet de tenir connexió a internet, no podem saber a quina caixa hi hem de posar o treure la informació i és per això que li hem de donar una identificació a cada caixa. D’aquesta identificació en diem adreça IP. 

Una adreça IP, és una adreça única que identifica a un dispositiu connectat a internet. En el nostre exemple, quina caixa és. 

Tots els servidors del món, no estan en una única ubicació (habitació) si no que els podem tenir repartits en moltes localitzacions. Per fer-ho fàcil, l’adreça IP ens dóna la localització de l’habitació i de la caixa on s’ha de guardar o extreure informació. És molt més complicat que tot això, però espero que hagi estat entenedor. 

De servidors, en podeu tenir casa vostra. La forma més senzilla en aquests moments és disposar d’un NAS. És un dispositiu petit, on podeu tenir tota les vostres fotos, els vostres arxius, la vostra música… i hi podeu accedir vosaltres i la vostra família. 

En el moment que s’ha d’emmagatzemar molta informació o s’hi ha de connectar molta gent alhora, tenim un problema físic de capacitat (es necessiten més discs durs) i gestió de peticions (quanta gent es pot connectar alhora), entre d’altres. Per resoldre-ho, necessites més servidors que continguin la mateixa informació replicada o que emmagatzemin part de la informació que necessites i “ajuntar-la” quan la demanes. Empreses com Google o Meta, per posar un exemple, tenen centres de servidors (data centers) que son grans naus industrials on tenen milers de servidors, plantejant un dels altres problemes del “núvol”. La necessitat d’electricitat. 

Un ordinador no, però milers d’ordinadors necessiten de molta electricitat per funcionar i aquesta electricitat ha d’arribar de forma fiable per al seu funcionament. 

I tot ordinador o aparell que utilitza xips, s’escalfa. Imagineu-vos milers d’ordinadors funcionant alhora, desprenent tanta calor… necessita refrigeració. Així tenim uns data centers amb milers d’ordinadors i amb aires condicionats funcionant 24/7. Suma i sigue. Microsoft ha fet proves de posar un data center a dins del mar per poder estalviar-se en refrigeració, o portar els data centers en zones fredes del planeta. 

No entrarem en la part de la ciberseguretat ja que us comento en un altre apartat, però aquests servidors també s’han de protegir dels atacs informàtics de forma, que és molt més important garantir la protecció de les dades que els propia instal·lació de servidors o data centers donat que aquests els pots llogar a empreses terceres en un moment donat. 

El “núvol”, no ens afectarà directament com a professionals, però per a aconseguir una transformació digital del sector, a nivell nacional, s’ha d’entendre que instal·lar tota la infraestructura té un cost i que potser no es pot anar tant ràpid com es voldria a l’hora de digitalitzar donat aquest handicap, entre d’altres.   

Ciberseguretat

És un altre “must” que s’ha de tenir en compte en la digitalització donat la naturalesa de la nostra professió i la protecció de dades. La ciberseguretat és el conjunt d’accions per a protegir la informació digital, dispositius i actius d’atacs informàtics, la gran majoria d’ells amb ànims de lucre sobretot si van dirigit a empreses o institucions.  

Tenir la documentació en paper fa que aquestes dades sols siguin accessibles de forma física i si les volen robar han d’entrar de forma física en un edifici. En el moment que es digitalitza i tot passa “pel núvol”, s’ha d’extremar les precaucions per a que no puguin robar dades sensibles des d’una platja paradisíaca a l’altre punta del món tot prenent un refresc. 

Tenir un forat de seguretat en un aparell d’electromedicina, podria per exemple que no es puguin prendre constants, (sempre haurem de portar duplicats analògics o no connectats i saber-ho fer anar). Si no podem prendre constants no és tant un problema, però imagineu que ens hackegen un respirador o una màquina de perfusió? Sense que nosaltres en tinguem constància, es podrien canviar els valors i amb les conseqüències cap al pacient. Sembla una pel·lícula conspiranoica, però penseu-ho per un moment. 

Els vehicles tampoc no queden exents de problemes amb la ciberdelinqüència. L’any passat, el propi SEM va tancar amb una empresa experta en ciberseguretat una consultoria per saber si és necessari demanar la norma UNE/R155 al proper concurs. Imagineu-vos que algú li dóna per no permetre engegar cap a ambulància si no es paga un “rescat”. 

Per sort, cada cop més hi ha més eines en ciberseguretat i encriptació de les dades i una de les “últimes” tecnologies en entrar al joc és el Blockchain. 

És possible que heu escoltat parlar de Blockchain i al final us ha quedat que és el Bitcoin. Bé, son conceptes diferents. El Bitcoin és una moneda digital que es crea a partir de la tecnologia Blockchain. Per fer-ho fàcil, Blockchain és una tecnologia que permet validar cadenes de blocs (traducció literal), portar un registre segur, descentralitzat, sincronitzat i distribuït d’operacions digitals sense necessitat de la intermediació de tercers. Totes aquestes cadenes es troben protegides i vinculades entre sí fent que la validació d’aquest blocs no sigui feta per una tercer, si no per una sèrie de nodes que disposen de la mateixa informació. 

Si jo tinc una moneda, la inscric a la xarxa que Blockchain que tinc. Aquesta inscripció diu que la moneda és meva i queda inscrit en 10, 20, 1000 nodes que componen la xarxa. Quan una tercera persona pregunta de qui és aquella moneda, tota la xarxa diu qui és el propietari d’aquella moneda i dóna validesa. I per què? Per que la majoria de nodes han verificat, confirmat i finalment validat aquell bloc. 

Utilitzant tecnologies com el Blockchain, les dades dels usuaris, dels nostres informes… del que podeu imaginar estarà protegit i pràcticament inalterable, però s’ha de “crear” i això comporta uns costos de programació i implantació. 

Potser, en el nostre dia a dia no notarem que hi hagi algú darrera d’aquesta ciberseguretat, però us heu preguntat per què s’ha de canviar la contrasenya de l’estació clínica tant sovint?

e-Healt

E-Healt o e-Salut o com n’hi vulguis dir, és la utilització de les TIC en l’àmbit de la salut en forma d’eines i serveis per millorar la prevenció, el tractament, el control i la gestió de la salut d’una persona. 

Que tinguem una història clínica digitalitzada per sí sola, no és e-Healt, ja que està pensat més en aplicacions de telèfon que poden permetre per exemple evitar el deteriorament cognitiu, , tensiómetres que poden guardar la informació al núvol, rellotges intel·ligents que registren els passos o la teva freqüència cardíaca i altres aparells o sensors (altrament dit “wearables”) que registren la teva informació de salut per a que pugui ser compartida amb els professionals de la salut en un concepte que se’n diu telemedicina.

Podem mirar aquesta tecnologia com a una acció personal, on les teves dades de seguiment les pot fer servir el teu metge per a diagnosticar o millorar el treu propi tractament sense que t’hagis de desplaçar al centre de salut o en accions de salut pública, on poder preveure mitjançant el “Big Data” com pot afectar a la salut d’una mostra gran d’usuaris una determinada acció.

I tota tecnologia que te llums, també pot tenir ombres. La principal és la necessitat de saber utilitzar aquesta tecnologia i com bé sabem, per ara a la gent gran, els hi costa. Una altra, que potser un benefici o un problema, està en que les companyies d’assegurances poden utilitzar aquesta informació per personalitzar al màxim la teva assegurança i es sol traslladar en pagar més o menys per a una assegurança de salut. 

Aconseguir unes bones pràctiques en aquest àmbit farà falta també d’una legislació que pugui protegir als usuaris sobretot en el seu àmbit de privacitat per que les dades no es moguin lliurement entre empreses o institucions. 

Intel·ligència artificial

Aquest any 2023, és l’auge de la Intel·ligència Artificial (IA en català, AI en anglès). Segurament heu llegit vàries publicacions de ChatGPT o de Midjourney. El cert és que la IA està de moda, però podem dir que definitivament ha arribat per quedar-se, encara que fa molt de temps que està funcionant. 

No se si la millor definició és dir-ne que és una branca de l’enginyeria informàtica o una ciència pròpiament dita, el cas que una definició podria ser la que Andreas Kaplan i Michael Haenlein defineixen la intel·ligència artificial com la capacitat que té un sistema per interpretar dades externes correctament, aprendre d’aquestes dades, i fer servir els coneixements adquirits per completar tasques i assolir objectius específics mitjançant una adaptació flexible. 

Es vol que les màquines tinguin les mateixes capacitats d’un ser humà i poder raonar, aprendre, crear i la capacitat de planificar. S’aconsegueix creant algoritmes per a la capacitat de decisió donades unes dades externes i ensinistrat amb molts exemples del que es vol aconseguir. 

Un dels usos que s’està donant per exemple en l’àmbit hospitalari, és la utilització de IA per reduir el temps d’espera a urgències. 

Un altre ús que s’està investigant és el de donar prioritat a un pacient mitjançant la IA segons la probabilitat de supervivència. Es justifica donat que la IA es basa en fets objectius i no en la ètica. 

I si parlem d’ètica i tecnologia, no està tot perdut. La Màquina Moral, és un estudi que s’està realitzant sobre els cotxes autònoms en cas d’accident, a qui hauria de salvar. Aquest estudi l’estan realitzant voluntaris responent casuístiques de a qui salvarien, si als ocupants del vehicle, als peatons, si els peatons son d’avançada edat o nens…. Amb aquestes dades, haurien de poder crear un algoritme “ètic” del poder de decisió d’una IA donat que les dades les introdueixen humans segons la seva ètica tot i que aquesta ètica pot canviar d’un punt del món a un altre… 

Més enllà, la IA podria utilitzar per multitud de casos en el nostre dia a dia i no seria estrany trobar-nos la proposta d’activació d’una unitat donat l’expertesa dels seus integrants vs. el temps de resposta. 

La IA entrarà de ple al nostre dia a dia i ens farà canviar protocols o la forma de com fem les coses. Mica en mica veureu novetats en aquest àmbit. 

Indústria 4.0

Estant immers en d’altres sectors, més concretament l’industrial, fa anys que es te un concepte clar de cap a on ha d’anar la industrialització i fan servir una paraula que potser l’heu escoltat. La indústria 4.0 o quarta revolució industrial. Si n’hi ha una quarta és que prèviament n’hi ha tres anteriors, però no volem parlar d’indústria, si no com pot afectar aquesta nova forma de fabricar a la sanitat extra hospitalària.

La Indústria 4.0 és un procés purament industrial però que afectarà la forma de com es faran les coses, tot i que possiblement la majoria de vegades no ens donarem compte ja que és farà al “background”.

Aquesta revolució dels nous sistemes de fabricació, estan centrats en:

• La robòtica col·laborativa: Màquines ajudant en tasques repetitives, perilloses o de força física, treballant conjuntament amb el seu operador sense risc físic per aquest.
• Sistemes ciberfísics: Diminuts ordinadors embotits a la fabricació i enormes funcionalitats per a processament d’informació
• Sensorització, visió intel·ligent i realitat augmentada: Màquines que aprenen per sí mateixes sota tutela de l’operari o ajudant a les tasques de manteniment.
• Fabricació additiva: Fabricació directa des del disseny mitjançant impressores 3D
• “Big Data”: Anàlisi de grans quantitats de dades on utilitzades amb intel·ligència artificial ofereixen grans funcionalitats. Poden ésser emmagatzemades, sent processades a temps real des de sistemes de computació en el núvol.
• IoT (Internet de les Coses): Amb aquesta tecnologia de comunicació on tot els aparells estan interconnectats permetrà interacció entre diversos actors.

No tots els conceptes descrits els trobarem en la nostra ambulància. Tinc molt clar que no tindreu una impresora 3D a dins de l’ambulància, però potser podreu tenir unes tissores on els didals es puguin adaptar millor a les vostres mans…

No us vull fer entendre què és la indústria 4.0 però si fer-vos reflexionar com podria afectar per exemple a una àrea logística d’una empresa d’ambulàncies. 

En aquesta àrea logística, posem l’exemple d’un monitor de DEA amb “segell d’indústria 4.0”. 

Aquest, serà capaç de conèixer en temps real les vegades que hem canviat les “pales” del DEA. Al tenir aquestes dades, sabran quantes pales s’han gastat en el transcurs d’un dia, d’una setmana… i l’empresa fabricant podrà programar de forma més acurada quantes es necessiten fabricar per repostar les gastades. 

Aquesta fabricació sota demanda, permet no tenir estocatge emmagatzemat, ja que emmagatzemar un producte que no saps quan es vendrà, és una despesa. 

Un cop fabricada, la podrà enviar de manera automàtica a l’empresa que les ha gastat sense que es generi una ordre de compra, doncs tenim clar que s’han gastat i que s’han de repostar. Així ens trobarem un dia determinat de la setmana una caixa provinent del fabricant de “pales” de DEA per repostar les gastades la setmana anterior. I si ho volem fer més rebuscat, separat per a la base que ha d’anar destinada. 

Lògicament és molt més complicat que tot això, ja que es fabrica a l’altre punta de món, però quedeu-vos amb el concepte: “L’hem gastat i automàticament es reposta. Sense fer comanda, sense passar pel departament de compres, sols pel simple fet d’haver canviat els pegats després de la seva utilització.

Usos de la indústria 4.0

Seguim amb el mateix exemple dels DEA. Hi ha una cosa que encara no entenc i penso que no sóc l’únic, que els DEA haurien de tenir la connexió dels pegats que siguin universals, per poder intercanviar-los entre SVB a SVA i d’aquest a l’hospital. Però aquest és un altre tema. Imaginem que a partir d’ara tots els DEA tenen una connexió universal. 

En l’actual concurs de transport sanitari urgent a Catalunya, es van “proposar” una marca en concret que portem en la majoria de SVB i SVA. Imaginem que el proper model de DEA que es proposi, disposa de la tecnologia anterior de “Repostar en Utilitzar”. I, per què no imaginar que la Generalitat de Catalunya, creï una central de compres conjuntes per a totes les empreses concursals i el SEM, on trobar tot el material fungible que utilitzem, sent ella l’encarregada de la compra. 

Els beneficis podrien ser:

• No departament de compres: No hi ha d’haver ningú fent la comanda, ja que el propi aparell la realitza a l’empresa proveïdora. 
• No magatzem central: Donat que sabem quin DEA s’ha fet servir, les comandes es podrien enviar directament a l’empresa que l’ha generat.
• Un únic client: En aquest cas el de la central de compres. 
• Menys cost: Podem disposar de descomptes més interessants ja que és un sol proveïdor, i el volum de totes les empreses, amb el que es podrien negociar millor els preus. 

Bé, potser algun em diu que no en tinc ni idea de compres, ja que els descomptes bons solen ser per comprar volums en una única comanda. Però recordeu què us he dit més amunt? Emmagatzemar és car. I si l’empresa fabricant ha de poder servir una gran comanda, haurà de tenir-la fabricada i emmagatzemada “esperant” que vingui algú a comprar-la. Si no te tant emmagatzematge… menys costos… pot fer millors preus… 

Un dels altres conceptes de la indústria 4.0 que hi tindran cabuda és la part de la realitat augmentada, la realitat mixta o la realitat virtual. Recordeu les ulleres de Google?. He trobat un estudi força recent on han fet una recerca d’estudis fets amb ulleres intel·ligents, on conclouen que el triatge en un IMA te major precisió amb ulleres intel·ligents, 90% que sense, 58%. O l’efectivitat en un RCP és del 100% portant-ne vs un 78% si no es porten. No vull entrar en la utilitat, si no en la possibilitat que aquestes dades puguin comportar a fer el pas a fer entrar aquesta tecnologia a les nostres unitats. 

La millora dels jocs de realitat virtual on es porten aquelles ulleres on des de fora sembla que qui les porta estigui mig posseït, poden permetre’ns millorar en formació. 

L’empresa Ludus Global, disposa d’un simulador de RCP on amb l’ajuda de realitat augmentada i la utilització d’un nino de RCP permet veure’ns immers en un RCP “real”. 

Tinc clar que quan s’està aprenent la tècnica de RCP, un entorn virtual, d’entrada ens podria fins i tot arribar a confondre. Però un cop es domini la tècnica, la utilització d’aquesta tecnologia podria simular entorns hostils donat la immersió visual, auditiva i de tacte (amb tecnologia hàptica) que permet. Un exemple ràpid, podria ser veure i sentir com un pacient es recupera d’un RCP o realitzar tot un cicle des de que arriba una unitat de SVB i després una unitat de SVA. 

Dels altres punts de la utilització de tecnologia que es desenvoluparà en part gràcies a la I4.0 en parlem en altres punts d’aquesta entrada. 

I doncs? Què?

De la mateixa manera que una flor no fa estiu, una tecnologia no canviarà el nostre dia a dia, amb el que possiblement notarem que s’està digitalitzant la nostra professió a mida que vagi passant el temps, no que ens llevem al matí i que tinguem una ambulància que sembli una nau espacial. 

Sí que les institucions que formen part de les emergències, hauran d’estar al cas de l’evolució d’aquestes per a poder-les incorporar per a donar, en definitiva, un millor servei a l’usuari. Sempre hem de pensar en el pacient. 

Us posaré un exemple, que tot i que puguin semblar irreal, pot ser plausible. 

Com podem fer una millor gestió dels recursos disponibles al territori en un període de temps en concret? 

Els recursos que tenim al territori son limitats i estan adequats per a les necessitats estadístiques que ens ha donat el coneixement d’anys anteriors. Per entendre’ns tenim els recursos on els tenim i la quantitat que tenim per distància, temps de resposta, població i estacionals.

Les dues primeres, son constants, encara que semblin variables ja que la distància d’un punt a un altre no varia i el temps de resposta tampoc. Bé, el temps de resposta podria variar per inclemències del temps per exemple, però no hi entrarem. 

Les variables més complicada són la de població (o gent que tenim en el territori) i l’estacional (normalment associada a l’època de l’any). 

En l’estacional, hi ha èpoques de l’any, ja sigui campanyes (com la grip) o períodes vacacionals, que es reforcen unitats extres amb el que s’anomenen Piucs. Per la variable de població, tampoc no varia gaire la habitual però sí aquesta població temporal (hotels) que pot variar substancialment. 

El que tenim doncs, és que podem tenir pics de necessitats assistencials per que la variable sobretot de població canvia en certs períodes de l’any, i els sistemes d’emergències ho han de tenir en compte. 

Anem a utilitzar les eines de transformació digital per tal de poder millorar els recursos en un territori en concret. Posem-hi que sigui turístic. 

Les dades que podem tenir de la població de forma sencilla son:

• Ocupació en establiments turístics
• Ocupació de segones residències
• Tipus de turista (families, joventut, imserso…)
• Períodes de més ocupacions
• Habitants de tot l’any

Les dades que tenim de les intervencions

• Intervencions per períodes
• Tipus d’intervencions
• Lloc de trasllat de les intervencions
• Temps entre 3.35, 3.4, finalització
• Demora de les activacions
• (Les que vulgueu més…)

Tenint aquestes dades històriques, podem arribar a preveure per a futur, les necessitats assistencials que tindrem, però d’una forma estadística. Totes les previsions son estadístiques i ja sabem que hi ha dies que podem tenir 50 ambulàncies, que en necessitarem 51 i d’altres que en tenim 3 i en sobren 2. 

No us sabria dir, perquè ho desconec, si aquesta estadística de previsió d’unitats es fa cada any, o en cada període vacacional per a dotar de la millor resposta en un període en concret, i si es fa, segurament sigui d’una forma més o menys “artesanal” i utilitzant un històric anterior. És així per que tenir les dades reals en temps real, encara és “prematur”. 

Posem-nos de cap a l’exercici d’imaginació. 

Primer de tot, necessitem tenir totes les dades ordenades. Per poder elaborar un històric que en pugui servir per les previsions, hem de poder ser capaços de tenir les dades com més acurades millor i entre més informació millor. Si no es fan servir, no passa res, però entre més dades tinguem, millor serà la previsió. 

Entre les dades que podriem tenir son:

• Sobre la població habitual
  • Edat
  • Índex de trasllat en ambulància
  • Tipus d’intervenció (mèdic, accidents, social…)
  • SVB vs SVA
  • % d’altes in situ o 3.22
  • % de trasllat a CAP o QUAP
  • % de trasllats derivats de CAP o QUAP
  • % de trasllat a hospital 
  • Períodes de més utilització
  • Patologies més habituals
    • Conèixer si tenim més població envellida o si son més cardiópates per exemple, ens pot donar certs tipus d’estudi de dades… 
• Sobre la població temporal
  • Bàsicament el mateix que l’anterior, però hi afegiríem coses
  • Nacionalitat dels turistes
    • Catalunya
    • Espanya
    • Estranger (per saber l’idioma o els comportaments) 
  • Períodes de visita
    • Hi ha més estrangers d’una nacionalitat o altre segons el mes de l’any
  • Pernoctacions vs no pernoctacions
    • Gent que ens visita per un dia, ja sigui a passejar, o per a un esdeveniment en concret. 

En aquest punt on es realitaza el creuament de dades del que volguem conèixer. No m’extenc en això ja que es faria massa extens, però penso que us podeu imaginar la quantitat ingent de dades que podem obtenir. Òbviament això s’ha de fer amb programes especialitzats que existeixen per al càlcul estadístic. 

Ara que ja tenim l’històric, com ens ho fem per fer el càlcul de previsions?

Vull que tingueu en compte que ens hem de posar en una situació ideal on tot el que vulguem mirar estigui completament digitalitzat. 

D’on treiem les dades?

• Registres dels establiments turístics.

Quan fem un viatge, el reservem amb mesos d’antelació. D’aquí podem extreure les dades de la ocupació a futur. Quan hi haurà l’ocupació, quantes persones, edat, nacionalitat… 

També podriem extreure dades de les reserves fetes de portals tipus Airb’n’b per exemple. 

Aquí ens pot donar setmana a setmana o mes a mes, l’increment de població d’aquesta població. 

• Ocupació de la segona residència 

No ens donarà unes dades a llarg termini, però sí a curt. Com?

Quan tenim una segona residència, la despesa d’electricitat és mínim i de gas pràcticament podem dir nul·la. 

En el moment que arribem a la segona residència, començarem a gastar més electricitat i gas. 

Aquest canvi ens diu que hi ha ocupació. De quantes persones 1, 2, 3? No se. Una sola residència no ens hauria de comportar problemes, però si tenim 300 habitatges de segona residència? Seran què, 600, 900 persones més? Com pot afectar a la necessitat de recursos assistencials? 

Sigui com sigui, tenim una dada més per posar a l’algoritme. 

• Venda d’entrades, esdeveniments

Potser podem tenir un augment de la població en un moment puntual per algun esdeveniment. 300? 5000? Pot ser un concert o la venda d’entrades d’un museu…

Pensem que aquestes entrades son personalitzades i tenim nom i cognoms.  

• Dades satèl·lit

Aquestes dades son molt divertides ja que ens pot donar una informació puntual del flux de moviment de gent. De fet, Google ja ho fa. Quan busqueu un restaurant us heu fixat mai que surt unes barres amb l’horari d’afluència de gent? 

Posem exemples

Índex d’utilització de bars i restaurants. Un augment de facturació puntual, ens pot donar cap a on es troba i es mou la població. 

Utilització de lavabos públics. Si sensoritzem els lavabos públics, podriem conèixer la seva utilització i així preveure quants visitants hi podem tenir. 

Utilització del transport públic. Si hi ha un increment d’usuaris de forma puntual, podem preveure que tenim més gent a la població. 

Ocupació de la zona blava. Quants llocs turístics funciona la zona blava en diumenge? Dades, dades! 

Creauant les dades a futur de les que tenim dels històrics, és quan podem preveure d’una forma molt acurada les necessitats de recursos que podem necessitar el 15 d’agost o la primera setmana de Juliol respecte la resta de l’any. 

Per fer-ho, necessitarem d’uns algoritmes i potser d’una intel·ligència artificial que faci tota aquesta feina de forma autònoma sense pràcticament intervenció humana i que al final de tot, a CECOS pugui aparèixer un avís que digui… Per la setmana del 7 al 15 d’Agost s’ha d’augmentar en una unitat a la població… Tan senzill com això. 

I ara és quan per mi, farem la màgia! 

El que ens toca ara, és creuar dades amb d’altres inputs de la digitalització a la sanitat. 

I si creuem les dades dels turistes amb els seus historials e-health? 

Bé, podem tenir una informació molt divertida. Potser podem preveure que durant el maig ens visiten majoriatàriament gent gran, promoguda per l’Imserso i que tenim a la zona una alta quantitat d’hipertensos. O de diabètics. O de persones amb problemes de mobilitat el que es podria traduir amb més caigudes. 

No ens podria fer canviar això la previsió de reforçar millor amb un SVI i no un SVB? O posar un metge de reforç a l’ambulatori?

Fixeu-vos que després de tanta explicació per a que t’acavi donant una simple recomanació que es podria fins i tot obviar. 

El que espero haver fet amb aquesta entrada, a part de fer-vos passar una bona estona, és que el que podeu llegir sobre el futur de les ambulàncies actualment, és sols una mínima part del que ens vindrà. Per què necessitem una ambulància que voli, si al final no tenim una bona gestió dels recursos?